És
el mitjà de comunicació més
vist. Després de
la segona guerra mundial (A mitjans del segle 20, anys 60)
les famílies comencen
a tenir diners i la televisió entra
com a electrodomèstic de
mes difusió, el que té més audiència. En un inici, la
televisió va donar informació veraç, formava a la població i
entretenia.
Actualment la televisió està perdent importància desplaçant aquesta audiència cap a internet, les xarxes socials, que donen una informació molt més immediata que la televisió. Tot i així segueix sent el mitja de comunicació que més s'utilitza. Ara les televisions no només informen sinó que també ofereixen models de comportament, models d'opinió, transmet uns valors.
El fet que hi hagi moltes cadenes de televisió que corresponen a diferents grups de poder o ideologies, hi ha diferents models a seguir. Encara li donem molta credibilitat.
La televisió pot fer un ús malintencionat del llenguatge audiovisual a causa del desconeixement de les tècniques de realització del missatge televisiu (si l'espectador les desconeix)
La televisió és poder, hi ha un interès polític pel control de la programació dels diferents canals de televisió. Per tant també és una eina de propaganda política, sobretot els informatius, esta molt controlat pel govern.
La televisió també té un poder de suggestió sobre l'espectador, de manera que moltes vegades hi ha una confusió intencionada entre el món real i la ficció. Moltes vegades s'identifiquen unes imatges reals però estan manipulades moltes vegades. Això ho utilitza moltíssim la publicitat, per tal de confondre l'espectador.
A
la televisió, l'espectador està
indefens davant de
l'emissor. La programació està al
servei de interessos econòmics i
polítics. La publicitat en la televisió vol aconseguir la màxima
eficàcia o audiència. Les televisions privades, per sobre de les
publiques, busquen aquesta rendibilitat econòmica, que prima per
sobre de la qualitat de la programació. La qüestió és que
hi hagi molta audiència, es igual el
que fem. Fan tants anuncis per
què són la
font de finançament d'aquestes cadenes.
Per això es diu que la rendibilitat econòmica prima
per sobre de totes les altres.
El
llenguatge televisiu sorgeix de la unió entre el llenguatge
cinematogràfic i el llenguatge radiofònic. La televisió pren del
cinema el llenguatge i el muntatge audiovisual (formats, gramàtica
audiovisual, foses, etc..). De la radio treu
la immediatesa, el llenguatge verbal, el directe rigorós.
Existeix la ràdio en
color (per exemple, quan una cadena no pot pagar el dret per emetre
un partit, es situen
en un plató i el comenten, fan com una mena de
ràdio).
La immediatesa de la informació actualment la tenen les xarxes socials. Fins i tot els periodistes també treballen amb les xarxes socials, sobretot el Twitter. Hi ha diferents agències d'informació del món que van enviant informació. Aquestes agencies també venen el que estan emetent, si ho vols emetre has de comprar aquelles imatges. Si vols fer una retransmissió a Jerusalem, s'ha de pagar el temps del satèl·lit que emetrà el senyal de televisió fins a la teva televisió.
La immediatesa de la informació actualment la tenen les xarxes socials. Fins i tot els periodistes també treballen amb les xarxes socials, sobretot el Twitter. Hi ha diferents agències d'informació del món que van enviant informació. Aquestes agencies també venen el que estan emetent, si ho vols emetre has de comprar aquelles imatges. Si vols fer una retransmissió a Jerusalem, s'ha de pagar el temps del satèl·lit que emetrà el senyal de televisió fins a la teva televisió.
Les característiques del discurs televisiu són les següets:
-Està
fragmentat:
El que s'emet en un canal de televisió està fragmentat en diferents
unitats o programes alternades per publicitat. Els blocs seran el del
matí, de la tarda i la nit i dins d'aquest hi ha diferents
programes. Segons el format hi ha programes d'humor, d'entrevista,
sèries...
-És un discurs continu: La televisió s'emet de manera continuada. Qui interromp el discurs televisiu és el espectador quan apaga la televisió. Fins que no apagues la televisió hi ha una continuïtat dins de cada canal de televisió.
-La televisió es espectacle: Busca sempre impresionar l'aspectador mitjançat la música, el color, el ritme, la imatge, tipus de programació...
-És un incitador al consum: La publicitat és el principal finançador de la televisió, sobretot les temàtiques o públiques.
-Un dels principals objectius és competir per l'audiència. Quan una empresa vol anunciar alguna cosa en televisió, li interessarà.
-És un banalitzador de continguts: El missatge televisiu va dedicat i dirigit a la gran massa de població, per tant està condicionada per l'audiencia, així que crea una serie de programes els quals anomenem "Telebasura", per tal d'arribar més a tothom. Lo emocional predomina per damunt de lo racional.
LA CONTINUITAT A LA TELEVISIÓ
La imatge de continuitat d'una cadena de televisió és molt important. Aquesta continuitat s'aconsegueix de la seguent manera
-Tractament de la imatge: una cadena té unes caretes de continuïtat, un logotip, es tria un color (imatge corporativa de la cadena que estigui sortint continuament).
-Formats dels informatius, que donen credibilitat i veracitat a una cadena.
-Formats d'entreteniment: Programes que afavoreixen l'aspectacle.
-Formats d'orientacio: programes de debat, de denuncia social, que busquen enfrontar realitats socials que busquen provocar l'aspectador (Salvados, 30 minuts, etc...). Volen crear opinió.
-La imatge, pel que fa a continuitat, pot ser més importatnque el llenguatge verbal, aquest només interpreta o acompaya la imatge. El llenguatge ha de ser ampli per a tothom, precís, clar,concís, i que sigui diàmic
EL TRACTAMENT DEL SO DINS DE LA TELEVISIÓ
El llenguatge verbal queda en sego terme davant la imatge, nomes acompaya, valora, comenta, inverpreta i reforça la imatge. El llenguatge verbal en televisió ha de ser breu, clar concís i que arribi a tothom, i dinàmic.
La música i els efectes de so: Es juga moltisim amb els efectes sonors per reforçar i donar énfasi i continuitat a les imatges (per provocar reaccinons). La música ha de ser atractiva, repetitiva (leimoti) i suggerent.
ELS GÈNERES TELEVISIUS
La programació és un conjunt de peces audiovisuals que conformen l'emisió diària i contínua de televisió.
Normalment la programació es conforma per una sèrie de programes i entremig s'intercalen peces de continuitat, com molinets de continuitat, per recordar constantment quina cadena de televisió estem veient (logotip, cortienta amb els colors de la cadena, música propia....)
-Tractament de la imatge: una cadena té unes caretes de continuïtat, un logotip, es tria un color (imatge corporativa de la cadena que estigui sortint continuament).
-Formats dels informatius, que donen credibilitat i veracitat a una cadena.
-Formats d'entreteniment: Programes que afavoreixen l'aspectacle.
-Formats d'orientacio: programes de debat, de denuncia social, que busquen enfrontar realitats socials que busquen provocar l'aspectador (Salvados, 30 minuts, etc...). Volen crear opinió.
-La imatge, pel que fa a continuitat, pot ser més importatnque el llenguatge verbal, aquest només interpreta o acompaya la imatge. El llenguatge ha de ser ampli per a tothom, precís, clar,concís, i que sigui diàmic
EL TRACTAMENT DEL SO DINS DE LA TELEVISIÓ
El llenguatge verbal queda en sego terme davant la imatge, nomes acompaya, valora, comenta, inverpreta i reforça la imatge. El llenguatge verbal en televisió ha de ser breu, clar concís i que arribi a tothom, i dinàmic.
La música i els efectes de so: Es juga moltisim amb els efectes sonors per reforçar i donar énfasi i continuitat a les imatges (per provocar reaccinons). La música ha de ser atractiva, repetitiva (leimoti) i suggerent.
ELS GÈNERES TELEVISIUS
La programació és un conjunt de peces audiovisuals que conformen l'emisió diària i contínua de televisió.
Normalment la programació es conforma per una sèrie de programes i entremig s'intercalen peces de continuitat, com molinets de continuitat, per recordar constantment quina cadena de televisió estem veient (logotip, cortienta amb els colors de la cadena, música propia....)
Els elements de cotinuitat que donen coesio a una cadena de televisió són:
-Avanços de programació
-Falques publicitàries (anunci de publicitat curt)
-Imatge o dissey corporativa de la cadena (caretes d'entrada i sortida d'emisió, molinets de transició o contiunitat
-Peces gràfiques que hi ha en pantalla (logotip, ex 5 de telecinc) que està permanentment a la pantalla
CLASSIFICACIÓ DELS PROGRAMES
Es poden classificar segons 4 criteris:
- Segons la modalitat d'emisió: si són en directe, en diferit...
- Segons l'estructura del programa: magazine, debat, informatiu
- Segons el contingut que hi ha, podem classificar amb: informatius, dramàtics, ficció, concursos, musicals, divulgació i de ciencia, d'esports, documentals, programes infantils, educatius, etc..
- Segons la periodicitat: Per exemple un documental té una emisió i punt, o una emisió unica i especial (no s'emet periodicament). També pot ser d'emisió diària (La Riera), semanales (El Principe), anual (campanades).
La televisió es caracteritza tècnicament, a diferència del cinema, per un tipus de realització multicàmara (transmisió en directe des de diferents punts de vista d'un mateix esdeveniment simultàneament), ja que en la televisió el mes importat és el directe.
Aquesta realització es controla des d'una sala de control on se situen els profesionals que fan la barreja de totes les imatges per donar una línea amb directe ("Reggie"), o des d'una unitat mòbil (es com un tràiler, on, per exemple, en les retransmissions esportives: aquesta reggie es col·loca en un camió i es transporta)
Hi ha diferents professionals encarregats d'oferir aquest directe des de diferents putns de vista.
- Realitzador: Decideix el discurs televisiu, el que té el poder d'explicar amb imatges el que s'ha de veure (És com l'emisor)
- Mesclador d'imatge o mixer (Sol ser un enginyer): Controla una taula per on li arriben totes les senyals, cada botó correspon a una pantalla (les que venen en directe, les del plató...) i a més té una sèrie d'efectes per posar a les imatges (Com per exemple en el "Movie maker" els efectes que posem, com les cortinetes).
- Tècnic de so: Es el mateix que el mixer però encarat al so.
- Kairon: S'encarrega de totes les peces gràfiques que sortiran en pantalla (rètols, camps de futbol, etc...)
- Productor: S'encarrega de gestionar a tot el personal que intervindrà i coordinar el que és necessari per que la producció tiri endevant (com per exemple, contractarà amb la policia local si s'ha de tallar un carrer per grabar un gag, etc...). És el que controla la part econòmica.
- Director o en el cas d'informatius, editor: És el que decidirà quins continguts s'han de veure, es a dir, com serà el programa.
- Redactor o guionista. És el que redactarà la noticia que s'hagi d'emetre en directe
- Coordinador: Treballa amb el productor i sobretot està en programes com el "Divendres", el que coordina totes les persones que han d'entrar en directe.
- Director artístic: El que dissenya els decorats, tant físics com virtuals.
-Ens trobem amb la figura del regidor (molt importat a les gravacions): el que fa es d'enllaç entre els dos espais (l'estudi de televisió i la reggie), es el que transmet les ordres del realitzador en el plató.
-Operadors d'imatge (opis), que son els càmares.
-També estan un altre tipus de professionals, els que poden estar o no en la producció depén del tipus de programa (com els dissenyadors gràfics, infografista, els d'atrezzo...)
CARACTERÍSTIQUES D'UN PLATÓ DE TELEVISIÓ
- És un espai tancat i diàfan (no hi ha columnes ni res, per que hi ha d'haver una bona visió des de tots els punts de vista).
- Bon excés, per deixar que entrin les grues, han de tenir unes portes grans.
- Ha de tenir una estructura al sostre per poder penjar la il·luminació (focus, algun decorat que baixa, etc...)
- Ha d'haver càmares, monitors per on es veu el que s'està gravant, i també un telepromter (monitor amb la senyal invertida que es col·loca davant de la càmara i es per on passa el text que ha de llegir la persona que està davant
- Micros de so
La postproducció normalment es fa en sales habilitades amb diferents ordinadors on arriba tot el material enregistrat i es fa les barreges, es a dir, fer el muntatge. (En el cas dels programes en directe no existeix aquesta part)
Hi ha una persona encarregada de la postproducció de vídeo(muntador) , postproducció de so.
L'AUDIÈNCIA
La televisió necesita saber quina és l'audiència potencial que tindrà una cadena de televisió, alhora d'enfrontar un tipus de programació. Aquesta audiència es mesura amb mostres i estimacions. Normalment l'estudi d'aquesta audiència la fan empreses alienes a la pròpia televisió. Són empreses especialitzades que instal·len uns aparells anomenats "audimetres" a diferents llars de manera aleatòria per una durada aproximada d'uns cinc anys. Aquests aparells transmeten dos informacions:
-RATING: Audiència total que pot tenir una cadena en un moment determinat, es a dir, el nombre total d'aspectadors que han vist un programa sobre el tant per cent sobre el TOTAL de tota la població
-SHARE: Quota de pantalla , es a dir, el tant per cent d'aspectadors sobre el TOTAL de població que mirava la televisió en aquell moment.
El PRIME-TIME són aquelles franges del dia que coincideix amb el que hi ha abans i despres dels telenoticies (al migdia i al vespre)
La televisió del futur acabarà sent les xarxes, i l'unic que destaca les televisions són els informatius en directe.
L'AUDIÈNCIA
La televisió necesita saber quina és l'audiència potencial que tindrà una cadena de televisió, alhora d'enfrontar un tipus de programació. Aquesta audiència es mesura amb mostres i estimacions. Normalment l'estudi d'aquesta audiència la fan empreses alienes a la pròpia televisió. Són empreses especialitzades que instal·len uns aparells anomenats "audimetres" a diferents llars de manera aleatòria per una durada aproximada d'uns cinc anys. Aquests aparells transmeten dos informacions:
-RATING: Audiència total que pot tenir una cadena en un moment determinat, es a dir, el nombre total d'aspectadors que han vist un programa sobre el tant per cent sobre el TOTAL de tota la població
-SHARE: Quota de pantalla , es a dir, el tant per cent d'aspectadors sobre el TOTAL de població que mirava la televisió en aquell moment.
El PRIME-TIME són aquelles franges del dia que coincideix amb el que hi ha abans i despres dels telenoticies (al migdia i al vespre)
La televisió del futur acabarà sent les xarxes, i l'unic que destaca les televisions són els informatius en directe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada