CONTRA LA VIOLENCIA DE GÈNERE

LES CONNOTACIONS DEL COLOR NEGRE

Els estudis antropològics, lingüístics, psicològics i sociològics han demostrat que el color pot tenir significats diferents en funció del seu context. El color pren significat en relació a cada població, és a dir, les persones són conscients del comportament d'aquella societat a partir dels usos del color.

La qualificació del negre al llarg de la història,  ha tingut diferents opinions: per exemple, Auguste Renoir, opinava que el negre era el rei dels colors. Van Gogh opinava diferent, deia:

“El negro y el blanco tienen su razón y su significado, y quien los suprime no tiene nada que hacer en la pintura”.

Llavors, quina és la resposta teòrica sobre si el negre és un color?

La resposta a aquesta pregunta és que el negre és un color sense color. El negre, juntament amb el blanc o gris pertanyen als colors no vius o neutrals.

Podem diferenciar aspectes positius i negatius que van associats al color negre. Donaré diversos exemples per tal que s'entengui millor:

Inicialment, farem una aproximació històrica. Els romans ja marcaven els dies dolents amb pedres negres.

Pel que fa a la nostra societat (occidental) actualment, el color negre té generalment un significat de dol. És el color del dolor dels qui pateixen per la mort dels seus difunts, el color de la mala sort, de les bruixes, el color dels dies i períodes que marquen successos tràgics de la historia, com la Primavera negra, la Peste negra. Aquests són alguns dels períodes obscurs que han impactat el planeta i que s'han associat amb aquest color.

Es tal la càrrega negativa d'aquest color, que diem que qui ho veu tot de color negre, és un pessimista; Qui es dolent, té el cor negre; Qui fa bromes, les quals als altres no fan gracia, ja que es refereixen a la malaltia, mort, crims, etc... té humor negre. Les llistes negres són el conjunt de persones indesitjables. En un dia negre et passen coses desafortunades. Els supersticiosos tenen por dels gats negres i antigament, també a les vaques negres.

Pel que fa en l'àmbit social, el negre també el podem catalogar com un color de protesta, rebel·lia contra les condicions i la societat d'avui en dia. Els grups socials que l'utilitzen tracten de comunicar que volen viure al marge d'aquesta cultura i societat que els ha tocat viure. Una bandera negra o una estrella negra és el símbol dels anarquistes.

Dins de la societat Oriental, en canvi, la concepció del negre no és aquesta, ja que forma part dels cinc elements de la naturalesa. A l'Antiga Xina, el negre va ser considerat el rei de tots els colors. Per aquesta cultura, el negre no és la inexistència, el final, ni la mort, sinó la tornada a l'origen, l'impuls de crear, sentir o recordar un moment extraordinari.

Però aquest color també denota i està associat a característiques positives:

En el món de la moda, per exemple, denota elegància, serenitat, prestigi, poder. La frase “the new black” significa, les últimes tendències. El gust pel negre en aquest món ve per una simple qüestió: Els vestits d'home i dona posseeixen un efecte delimitatiu, que fan que la persona que vesteix destaqui i adquireixi importància. El color negre dòna individualitat.

En definitiva sempre s'ha de recordar que el significat d'aquest i tots els altres colors pot variar depenent de la cultura i el moment històric. Hi ha colors que en una altra època van tenir, o fins i tot, actualment en altres cultures, tenen un significat diferent.

Les connotacions que provoquen el negre (sòrdides i desagradables) les he fet servir en el vídeo per provocar un major sentiment negatiu i de repulsió, focalitzat en un tema com és el de la violència, en aquest cas de gènere.

Per altra banda, les imatges en les quals apareix el color vermell de la sang, poden provocar una impressió massa violenta. Per tant, considero que els tons de grisos aconsegueixen transmetre el mateix missatge però de manera menys sensacionalista. 

COMPTE AMB EL COLOR

Els colors modifiquen les nostres percepcions i influeixen sobre nosaltres per decidir; Comprarieu, per exemple, una ampolla d'aigua amb l'envas de color marró?. Els especialistes en màrqueting utilitzem efectes per orientar les nostres elecfcions i compres.

El color penetra en el psique del consumidor i es pot convertir en un estímul directe de compra. Trobem, en aquest aspecte, infinitat de exemples de experiments que han realitzat nombrosos professors i científics.

Es va realitzar una prova amb unes cremes de bellesa: Van introduir la mateixa composició, la crema identica en dos recipìents, un de rosa i un de blau. El 80% de les dones van optar per la crema de color rosa i afirmaven que donava un millor resultat.

La importancia que té el color en la publicitat es inquestionable, ja que provoquen en nosaltres un significat, emoció i, sense dubte, comuniquen un valor de signe.

Roberto Álvarez del Blanco, professor de màrqueting de l'Institud d'Empresa afirma que el color es la primera cosa que veiem i el que mes recordem. A la part posterior del cervell es on es desenvolupa, i després va cap a una zona on es procesa la informació. La gamma cromàtica provoca en nosaltres, estimuls, ilusió, etc...

Hem pogut veure nombrosos exemples que expliquen i demostren aquest fet: Despres de pintar una cel·la de presos militars i reformatoris de color pastel, la ira i la ansietat es va reduir; Els nens, a les escoles tenen un millor rendiment en una aula pìntada amb color blau, que transmet tranquilitat; El color negre provoca un estimul pesant, fins i tot semble mes pesant una caixa de color negre que una d¡un altre color verdf o blau; el color vermell augmenta l'adrenalina, a diferencia del blau, que transmet tranquilitat al cervell.

Un dels experiments efectuats a Frares, el Blackfrairs Bridge, a Londres m'ha sobtat especialment. Era el principal lloc on la població anava per suicidarse, i al pintar-ho de color verd, les morts es van reduir el 34 %.

Tots aquets resultats psicològics tenen transcendència en el màrqueting, ja que qui aconsegueix associar el logo d'una empresa amb un color determinat, aconsegueix el poder, com per exemple, Coca Cola, o el color taronja en els bancs.

De vegades, optar per un color en contra dels cànons pot funcionar, pero s'ha d'anar amb compte. Apple, per exemple, va optar per iniciar a vendre ordinador amb la poma mossegada de diferents colors, per transmetre un significat lúdic. Finalment, ha cambiat pel color blanc, que es un color més neutre i elegant.

El color es una eina molt potent a nivell sensorial. Pot influir a nivell espacial, i també en el gust. Per exemple, en el menjar, no trobarem uns spaggetis de color blau. Hi ha pocs aliments d'aquest color. Un clar exemple es el cas dels M&M blaus, que son els menys venguts i els més escassos. En canvi, la pasta de dents, el que ve a ser l'oposat a l'alimentació, si que se sol representar amb un color blau.

S'ha de tenir en compte que la sensació que experimenta cadascú en veure un color, tñe a veure amb l'experiencia, edat, estil de vida, etc... que tingui el receptor.

En tot cas, l'estrategia publicitaria s'ha de dur a terme amb prudència, ja que el color que esculli una empresa tindra visió de futur. També s'ha de tenir en compte la zona geográfica, ja que no es el mateix el que representen a l'Asia els colors brillants, or, etc... com el que suposa aquí.  

CREACIÓ D'IMATGES

Realitza de manera individual 5 fotografies, quatre corresponents a les diferents funcions de la imatge i una utilitzant almenys un recurs expressiu.

FUNCIÓ REFERENCIAL

Aquesta es tracta d'una imatge informativa-referencial, la qual va ser feta el dia 11 de Setembre d'aquest any, a la Diada Nacional de Catalunya, a la Meridiana de Barcelona. L'intenció d'aquesta imatge es clarament informar sobre un fet, sobre la massificació de catalans i d'independentistes lluitant un mateix dia per un mateix objectiu. 

FUNCIÓ EMOTIVA 

Per duur a terme una imatge emotiva he optat per fer una fotografia, certament improvisada, d'una amiga amb la seva mascota, un conill, als braços. No he volgut aplicar cap retoc, ja que trobo que en aquell moment la llum era precisa.  Es tracta d'una imatge emotiva ja que transmet un seguit d'emocions a la persona que la veu, com per exemple, tendresa, alegria i amor cap als animals. 

Per fer-la, he tingut l'ajuda de laa Mar Mayo, model de la fotografía.

L'imatge va ser presa el 6 de Setembre de 2015 a Pallejà. 

FUNCIÓ ESTÈTICA O POÈTICA

Aquesta imatge es clarament poètica. L'intenció de la fotografia es basicament estètica, encara que a la vegada preten transmetre un missatge feminista, escrit a l'esquena per tal que impacti a l'espectador. 

Aquesta imatge fou presa per la fotògrafa Mar Mayo el 6 de Setembre de 2015, a Pallejà. 

IMATGE SUGGESTIVA O EXHORTATIVA

Ens trobem davant d'una imatge suggestiva o exhortativa. L'objectiu d'aquesta imatge es que inciti a l'aspectador i desitgi comprar un d'aquets ordinadors de marca Asus. Per tant, va destinat al marqueting d'aquest producte informatic. L'intenció d'aquesta imatge es transmetre que es tracta d'un ordinador ràpid, potent i dels més moderns de la gama.

La imatge fou presa el 6 de Setembre de 2015, a Pallejà.  

RECURS EXPRESSIU (PERSONIFICACIÓ)

Per últim, en aquesta cinquena imatge mostra un dels recursos expressius empreats, la personificació. En la imatge podem veure un os de peluix conduint un vehicle, establint un paral·lelisme entre les caracteristiques humanes amb les d'un objecte com es l'os, per plasmar un recurs expressiu visual: una personificació.

Aquesta imatge va ser presa el 7 d'Octubre de 2015, a Pallejà.

Activitat 3

Descriu el quadre "El Grito"  de Edvard Munch. 

El quadre està situat de manera vertical. Podem dividir aquest quadre en 3 parts per tal de fer-ne una descripció. Dividirem el quadre a partir de dues líneas horitzontals, que en resultaran 3 parts.

En la part superior del quadre podem observar el cel, dibuixat amb corbes i per ser mes exactes, amb colors càlids vermells, grocs i taronges. Des del vèrtex esquerre superior de la segona part, fins a gairebè el vèrtex inferior dret del final de la pàgina, hi tracem una línea recta per tal de dibuixar la barana, i a continuació, dues líneas més des del mateix punt de fuga. A l'inici d'aquest punt de fuga, es a dir, al vèrtex superior dret del segont quadrant, hi trobem representades dues figures caminant per sobre del pont. En el mateix segon quadrant, es a dir, a la dreta d'aquestes persones, observem el mar. Es a dir, la major part del segon quadrant i la meitat dreta del quadrant inferior, està ocupat pel mar, i per una platja.

Per acabar, en el primer pla de la imatge, al quadrant inferior de la imatge i al centre, hi trobem representada una figura humana amb forma curbada, amb les dues mans tapant-se les orelles i amb la boca ven oberta, com si estigués cridant espantat.