CINEMA

 ELS MOVIMENTS CINEMATOGRÀFICS

En els 100 anys de cine paralelament hi havia les avantguardes artístiques del segle XX. Aquestes avantguardes proposen una renovació de la tradició estètica tant a nivell formal com a nivell conceptual. L'art a principis del segle XX té una lluita entre la tradició i la innovació.
Tots els moviments d'avantguardes són rupturistes i evolucionen fins a consolidar-se. Aquests moviments s'adapten al llenguatge cinematogràfic. L'art i el cine s'influencïen mutuament.
Quan parlem de moviment cinematogràfic establim una diferència entre els que són derivats d'una avantguarda estètica o artística (expressionisme i el subrealisme) i hi ha uns altres moviments que venen per una renovació generacional dintre del món del cinema, una nova manera de concebre el món del cinema.
 

• Expresionisme alemany

 
El primer moviment és l'expressionisme alemany, s'origina a principis del segle XX i té una tendència antinaturalista i s'identifica amb l'art expressionista almeny en el que els precendents són Munch i Goya.
Els colors són violents, les formes es distorsionen per donar a entendre l'estat d'ànim de l'artista. Es mostra la part subjectiva del que l'artista veu.
En aquest moment Alemanya pateix una crisi i llavors no és una motivació per als pintors.
Parlant del cinema, durant el final de la guerra mundial, el cinema que arriba és dels Estats Units, llavors Alemanya al 1917 decideix crear una productora estatal de cine per impulsar un cinema propi amb una finalitat bàsicament propagandistica que seria per potenciar la cultura alemanya i que serveixi com a educació nacional per a tots els ciutadans almanys.
Aquesta productora només dura un any per el tema de la crisi econòmica i la inflació d'alemanya, no es pot mantenir per part de l'Estat, i el 1918 passa a mans privades i tindrá una finalitat comerical que serà la d'entretenir.
Aquest cinema s'oposa al naturalisme i al realisme objectiu ( les coses s'ensenyen d'una manera particular, no com són) posarán enfasi en el subjectivisme (visió interna del cineasta) deformant la realitat i fent una critica brutal a la vida humana, a la burgesia materialista (capitalisme), les temàtiques serán moltes vegades visions apocalíptiques del món amb continguts polítics de revolució, marcaran sentiments de desesperança, angoixa i por. NOSFERATU, FAUTS, METROPOLIS
Els principis estètics en el que es basa l'expressionisme són la utilització de la llum per potenciar els contrastos de llums i hombres (clar obscur), els rostres il·luminats d'una manera contrapicada (llum molt marcades) i també la llum com a element decoratiu. És una època de crisi per tant no hi ha diners per a decorats i jugen molt amb les llums per crear decoracions.
Normalment és grava en espai tancats, façanes asimètriques, prespectives falsejades i carrers aberrants. Rebutjen l'utilització d'espais exteriors.
A nivell d'enquadraments no hi ha fora de camp, tot el que importa es veu per pantalla. Els enquadraments copien composicions pictòriques i utilitzen moltíssim les diagonals.

Pel que fa a les interpretacions són molt teatrals on s'expressa l'emoció d'una manera totalment fora de lo normal. També és molt important el maquillatge dels actors ja que marca molt les faccions (com si fos teatre de màscares) el maquillatge a d'emfatitzar el caràcter del personatge.
La primera película expressionista de l'historia és : EL GAVINET DEL DOCTOR CALIGARI de Robert Wiene (1919). Aquesta pelicula està inspirada en un cas real d'una serie de crims sexuals que van passar a Hamburg a Alemania i el film narra els crims d'un personatge sota les ordres hipnòtiques d'un doctor. Destaquen els decorats distorsionats, la manera exagerada d'actuar, la iluminació que és molt dura, també hi ha unes angulacions de càmera molt pronunciades i encuadraments aberrants.

Pelicules importants: Metropolis (de Fritzlang, 1926) , Nosferato (Mornau, 1922)

• SUBRREALISME

Es una altre de les tendencies o avanguiardes de principis del segle XX i es una de les més originals avantguardes que es proposen. Es basa en el manifest subrealista de Andre Bretton del 1924. En aquest manifest extraiem a nivell artisticl'automatisme de la creació (proposta que es va fent a mida que es va creant. No hi ha un guió previ, el nostre inconscient pensa algo i es va creant. L'inconscient proposa la creació artistica, independetment de la correcció moral quie tingués la proposta. Es igual si es politicament correcte. El que es preten es escandalitzar el public

Es basa en la teoria psiconoalitica de Freud sobretot en la part que tracta de la construccio psiquica del desig i la sexualitat.

En cinema triga una mica més enb adaptar-se. Salvador Dali i Luis Buñuel son alguns dels qui comencen a introduir el subrealisme al cinema, totes aquestes propostes del inconscient, psicoanalisis... Es dona una trobada de molts artistes en la residencia de estudiants de madrid, on en els anys 20 es fa una regeneració cultural.

Per explicar el subrealisme ens basem en  "Un chien andalou" de Luis Buñuel i Salvador Dali, 1929.  Es una pelicula muda de 17 minuts, amb atmosfera unírica i perversa (en somnis) No té una estructura previa, no es planifica. El guió sera la confluència de dos somnis, un de cadascú. Dali somia amb unes formigues que surten de les mans de Buñel i Bunyel pensa amb una navalla que talla un ull.

Aquests dos somnis seràn la base del guió no té cap mena d'associació d'idees ni argument racional. Es un guió que no es podrà interpretar.

Aquesta, com totes les altres pelicules subrealistes, preten provocar un impacte moral en l'aspectador a partir de la resilitat de les imatges. Constantment hi ha un sentit irracional, per exemple, no hi ha temps cronològic de les seqüències (les coses van pasant tal com les van pensant ells) . Combina l'humor amb la provocació i relaciona la sexualitat humana amb la decadència biològica cap a la mort.

De la teoria del psicoalisis de Freud agafen la regla de la associació lliure (Vas associant coses pero no tenen cap sentit, no hi ha un fil argumental).

A part del subrealisme pur, Dalí te altre col·laboracions (un curt d'animació amb Walt Disney). I tambe colabora amb hitshkok.

• CINEMA SOVIÈTIC

Ens trobem en la revolució bolxevic, que influeix moltisim en la producció del cinema rus a principis del segle XX. El 1919 el cine es nacionalitza, pasa a formar part del Estat i estarà al servei de la revolució i de les teories marxistes. 

És un cinema que vol renovar el cinema francés, el que comença a Europa, es a dir vol experimentar i és un cinema de creació molt personal dels diferents cineastes que intervenen. Es busquen noves solucions expresives i el cineasta per exelencia del moviment es Sergei Eisenstein. Es convertirà en un geni del 7è art, és el primer catedràtic d'historia del cinema que analitzarà el cinema des de que comença, es converteix en un teòric del cinema. 

Eisenstein introdueix la importancia tècnica del muntatge a les pel·licules, experimenta amb elles (fins llavors era una càmara fixa i es grabava). Introdueix per exemple, l'angulació de la càmara, els angles picats i contrapicats. A partir d'ell tothom muntarà al seu estil, es el pioner. Pel·licules importants d'ell: La vaga, el cuirasat Potemkin (Octubre, durant la revolució). Potemkin es un encàrrec del govern per exhaltar l'esperit de la revolució social i bolxevic. 

Las característiques d'aquest tipus de cinema, i en concret, amb aquesta pel·licula són: El caràcter ètic, ambients molt barrocs (molts elements, imatges molt complexes). En aquesta pel·licula hi ha una escena icònica del cinema.  El que volen posar en ènfasis és el poder del poble per cambiar els aconteixements.

A partir de Stalin el 1931, no hi haurà tanta experimentació a nivell tècnic i el cinema estarà controlat pel règim, estarà destinat a la publicitat del regim de Stalin. El gènere més important en cinema serà el cinema històric. 

La pel·licula es fa en motiu del desè aniversari de la revolució d'Octubre. En l'argument es veu la fi dels txaristes i les tensions entre bolxevics i menxevics i el final triomf del proletariat.

• Neorealisme italià

Es un moviment cinematogràfic que es dona a italià després de la segona guerra Mundial. Podem dir que es un cinema de postguerra i això marcarà les temàtiques d'aquest tipus de cinema. Acabarà quan acaba la crisis econòmica i s'instaura la democràcia a Itàlia. L'objectiu es reflectir el dia a dia de la classe treballadora. es una visió realista de la vida. els crítics consideren que la primera pelicula neorealista es la de "Roma ciutat Oberta" de Rossellini. Tracta de l'ocupació nazi de Roma i es veu la resistència italiana, hi ha una mare i un fill que mostra la pobresa que pateix la classe treballadora. Les característiques d'aquest tipus de cinema bàsicament el que vol es apropar-se a la gent humil però no busca la compassió de l'espectador, no té continguts polítics, per tant no és del tot objectiu per què després d'una guerra civil que hi ha una ocupació nazi el fet de no tenir una tendència política, fa que el cinema no sigui del tot objectiu. No pretén realitzar judicis morals del que els hi pasa als personatges,simplement no exposa. Es dona més importància a les emocions que als plantejaments ideològics. Visual met es u cinema amb estètica de documental per donar més realisme i tenir més sensació. Per això els actors no són professionals, els decorats seran localitzacions reals, no platós. No hi haurà il·luminació artificial. Volen eliminar tot l'artifici cinematogràfic, no hi ha una post-producció on s'arreglin les coses.

Una altre pel·lícula important es “El lladre de bicicletes” de Vittorio de Sicca. Se centra en un pare de família ambdós fills, que porten a l'atur molt de temps, li surt una feina de penjar cartells però necessita una bicicleta. Li roben la bicicleta, ell ho va a denunciar però la policia no fa cas,i en roba ell una i el pillen. És una pel·lícula pesimista, són drames de misèria humana.

• NOUVELLE VAGUE ("nova onada")

Es un moviment cinematogràfic de renovació generacional. Comença a finals dels anys 50 en u grup de joves cineastes que estan al marge dels corrents tradicionals del cinema, no tenen qualificació tècnica i el fiançament està en mans privades. Són el cinema alternatiu. la falta de pressupost o grans inversions caracteritzarà aquest cinema. els intèrprets que faran aquests papers cobraran molt poc, seran joves sense fama. Es caracteritzara per la desenvoltura narrativa, informalisme narratiu, els diàlegs provocatius, l'informalisme narratiu i la manca de moral. El prototip de peli cula serà "À bout de souffle" (al final de l'escapada)

correspon a un cinema molt determinat, al final de la 4t republica a fraça, en el que sorgeix u nou tipus de societat gracies a que disminueix la cesura i es poden fer pel·licules que no siguin moralment acceptades per tothom. Es mouran fora del mercat cinematogràfic comercial i es donaran en els circuits alternatius que s'en diue circuits d'art i assaig. No es moue en el cinema comercial, de les grans productores. En aquest cinema apareix una nova generació d'autors més relaxats no tant teatrals, amb una interpretació molt més realista, mes acostumats a fer cinema. Brigitte Bardot i Jean paul Belmondo. 

Les característiques d'aquest cinema son les innovacios tecniques degut a q han de fer ciema a u molt baix cost. La imagiació ha d'anar per devant. Grabaran normalment amb càmararas llegures (8 i 16 mm)de formats no profesiols, sinò d'usuari. Tot això favoreix, igual que amb el neorealisme, que no s'hagi d'invertir en decorats, sino que es graba a l'exterior. La camara es porta a l'esquerre, les preses seràn llargues, hi haurà poc muntatge, rodatges curts de poques setmanes. Els interiors estaran gravats amb llum indirecta, que genera un ambient més realista. Equips tècnics reduïts. 

En resum, hi ha molta influència del neorealisme com a cinema realista, que ens dona una visió de vida quotidiana. 

La temàtica es el cant a la plenitud de la vida, els actors són joves i es transmet les ganes de fer, desig de llibertat, de trencar amb tot, esperit jove.  Els directors, tot i que són joves, han vist molt de cinema i tenen un bagatge cinematogràfic important. En aquest moment (anys 50) pren importància el cinema d'autor.  

En el cinema d'autor, el director crea un estil propi de fer cinema i només veient la pel·lícula se sap qui l'ha fet. 

Godard (que es considera un cineasta que fa cinema d'autor) en les seves pel·lícules hi ha molt diàleg,talls molt bruscos, plans seqüències, realista. A nivell temàtic fa un cinema de sensacions i emocions, el sadomasoquisme,la dona com a centre de les histories, la reivindicació de la llibertat de la dona.

A Anglaterra aquesta renovació del cinema s'anomenara Free Cinema. És una reacció davant la producció cinematogràfica. Es una renovació atenent als interessos de les classes més populars. Están molt influits per la nouvelle vague francesa. El principal impulsor és John Osbourne.
L'estètica i temàtica són com la Nouvelle Vague.
Serà una una contraposició total amb el cinema americà, contra l'artificialitat i sobre actuació, sobremaquillatsge i glamour de l'Star system americà, que es fan cotitzar moltíssim.   

Els autors més importants d'aquest moviment són Steafhen Frears i Ken loach.

Als Estats Units, als anys 50 és on hi ha el gran cinema comercial de Hollywood on es crea un Star system (Una sèria d'actors que viue del glamour, gent rica). Contra aquest gra cinema, a Estats Units també comença u moviment de renovació influit per lo que s'esta donat a Europa. Sorgeix un model independent de Hollywood en els anys 60 i 70.

Es basen en plantejaments temàtics i formals provocatius, que volen desfer el perfeccionista de Hollywood. Aquest cinema és anomenat Underground, que vol dir cinema contracultural, de la cultura oficial, que se sol fer amb finalitats experimentals. Aquest cinema és l'evolució d'un cinema que comença molt tímidament a finals dels anys 40 al final de la segona guerra mundial (post-guerra). en aquest moment finalitza el monopoli comercial dels grans estudis de Hollywood. 
El monopoli de l'imatge audiovisual es perd al crear-se la televisió.  Comencen a introduir continguts que havien estat censurats. Hollywood tenia un comitè de cesura per on passaven els guions, que  no es veiessin divorcis, etc...


Autors a tenir en compte en aquests moviments: Stanley Kramer, Otto Preminger
Pel·lícules: 12 homes sense pietat,  Easy rider, cowboy de mitjanit.

Gènere musical- Power Point



Gènere musical- PDF