La imatge es una forma d'expressió, un mitja de comunicació en sí mateixa. Podem comunicar des de primàries sensacions fins a grans missatges subliminals.
Des que obrim els ulls fins que anem a dormir, el món els ofereix infinites imatges que tenen més o menys influència en nosaltres. Absolutament tots som consumidors d'imatges que rebem a traves de xarxes socials i de mitjans de comunicació, que tindran una influència en nosaltres conscient o inconscientment.
Una imatge pot ser una imitació de la realitat, o la transformació d'aquesta, prenent-la de referent. Una imatge es pot manifestar de diverses maneres: una imatge pot ser material -palpable-, virtual, i mental.
La Imatge té una relació directa amb la llum, ja que, a part de que és essencial per a que puguem percebre la imatge -bàsicament, perquè en la foscor no ens hi veiem en absolut-, aquesta li aporta volum i color.
Una de les característiques més importants de la imatge i a tenir en compte es que, les imatges son indubtablement subjectives, ja que mostra la relació amb el mon exterior i pot tenir diversos significats.
La imatge correspon a una realitat, i alhora, a un imaginari (interpretació subjectiva de cada individu, que esta concienciada per la cultura, ideologia, etc... de cadascú).
Per exemple, en la cultura de l'art, els artistes sovint fa referència a imatges de l'imaginari cultural: Basen l'obra en una imatge ja existent i la reinterpreten.
Les imatges, doncs, condicionen la nostra percepció de la realitat. Per tant, són un mitjà i una eina que ens hauria de permetre pensar i reflexionar sobre el món que ens envolta.
I, degut a la interacció ja mencionada, la Imatge comporta sovint conseqüències socials: Si una imatge desperta les nostres emocions, ens captiva, ens crida l'atenció, ens entendreix; per això, aquest és un recurs molt utilitzat per a modificar la conducta del "receptor de la imatge" o per a comunicar un determinat missatge al públic.
LA IMATGE A LA CULTURA AUDIOVISUAL
Dintre de la Cultura Audiovisual s'estudien dos tipus d'imatges: Les imatges tecnològiques, i les imatges digitals.
La Cultura Audiovisual està íntimament relacionada amb els mitjans de comunicació. Alhora, aquests tenen molt a veure amb el poder, i, què és el Poder avui en dia?: La política.
Els mitjans de comunicació estan mediatitzats, manipulats.
Tot i que, pensant-ho bé, té sentit, és comprensible: Al cap i a la fi, l'objectiu dels quals és vendre una notícia, des de la ben bé inevitable perspectiva subjectiva.
IMATGE ÚNICA, IMATGE MÚLTIPLE
Des de el principi de la humanitat hi ha tendència d'intentar reproduir la realitat, per deixar un record. L'home té necessitat de deixar petjades, la millor manera de fer-ho es creant imatges de la realitat de diferents maneres. Al segle XV hi ha l'arribada d'un invent que permet la difusió múltiple de les imatges, la impremta. Això fa que cada vegada sigui més fàcil l'accés a una imatge per part de molta gent. Al segle XIX amb la industrialització es produeix velocitat amb allò que te que veure amb la reproducció de qualsevol cosa.
Capten la imatge a l'instant gràcies a l'invent de la fotografia (com a imatge estàtica) i més endavant el cinema (com la imatge en moviment). L'art o la pintura deixa de tenir importància i comença l'abstracció. Abonen més el procés artístic en si que no pas la imitació de la realitat.
FOTO PERIODISME, FOTO IL.LUSTRACIÓ
Les imatges actualment son indispensables amb el tractament de la informació, sintetitzen i fan imaginables els fets que estan passant. Ens aporten veracitat i credibilitat en els fets narrats. Les imatges no son objectives, tenen limitacions comunicatives. Els diaris juguen continuament amb les imatges que publiquen; amb la capacitat emotiva d'aquesta imatge, a cridar l'atenció o juguen a impactar.
Avui farem constància i rellevància a la diferència i definició d'aquets dos conceptes del món de la fotografia:
- Fotoperiodisme: Les imatges que estan lligades al fotoperiodisme son aquelles que capten un fragment de la realitat per acompanyar una informació que pot ser una noticia. Són imatges espontàneas i que no han patit cap manipulació (o que no n'haurien d'haver rebut)
- Fotoil·lustració: Serveix per il·lustrar una informació didàctica, fotografies típiques de la premsa del cor, de la publicitat, etc... Normalment són imatges que estan retocades o preparades previament.
I, bé, com es tracta l'imatge en la Cultura Audiovisual?
LA MANIPULACIÓ DE LES IMATGES
Creiem que el fotoperiodisme es real, que son imatges espontàneas, pero el que no sabem ni els podem imaginar es el poder té el fotoperiodista a la hora d'informar a partir d'aquella imatge, el cert es que, en té molt més que l'escrit de la noticia.
Actualment podem dir que hi ha una crisis dels models de representació per que les imatges que rebem dels mitjans de comunicació perden la credivilitat, ja que darrere de totes aquelles hi ha un control per part dels grups de poder economic, com la política.
La globalització, el que ha fet, es monopolitzar també tot el que ens arriba dels mitjans de la informació. El cert es que hi ha una serie de gups d'agencies d'informació que monopolitzen "Com", "Qué", i "Quan" hem de veure les imatges, o les diferents informacions. Com per exemple, quan es publica una mateixa imatge a molts diaris de diferents paisos. Un clar exemple son les imatges de les manifestacions del 11S.
La fotografía periodistica selecciona i encuadra part de la realitat, i això el que fa es determinar la visió d'un fet. Com per exemple en el cas de les manifestacions independentistes.
Aquesta manipulació de la imatge la podem fer amb fotoshop o programes de retoc digital, o també la podem fer reencuadrant la fotografia. Aquesta manipulació actua en benefici d'algú i perjudici per algú altre i es fa voluntariament i deliveradament per part dels mitjans.
Els procediments fotogràfics que fan servir per manipular són el retoc digital, reencuedrament (agafar una porció d'una fotografia ja feta), fer un fotomontatge.
Retoc: intervencio en els negatius o positiu per modificar petits detalls
Reencuadramen: tall o delimitacio de l'espai que veiem
Aquestes imatges moltes vegades venen de imatges d'arxiu on trobem estereotips gràfics, com per exemple agafem una imatge de maltractament quan en realitat a la noticia no n'hi ha. Es fa molt servir en els serveis d'informatius, que darrere el presentador té una imatge que forma part del arxiu. Una anècotoda per exemple es quan donaven el premi Nadal, i a tv3 al fons va sortir una fotografía de Rafa Nadal.
Hi ha un altre fenòmen que es diu hibridació de generes. Son imatges que es fan servir a la publicitat per donar realitat o impacte a allò que s' esta venent. Per exemple la casa beneton utilitza moltisim. Es una imatge real que no te res a veure amb el que s'esta explicant, Beneton(marca de roba) te la intenció de cridar l'atenció.
Hibridació vol dir utilitzar o treure de context allò que estem benent per tal de cridar l'atenció.
En cinema, hibridacio vol dir quie et sembla que estas veient una imatge real, pero es una cosa volguda i desitjada i per que tu t'ho creguis, com a moltes pelicules de por que sembla que el protagonista porti i filmi la camara (pelicules de por, per exemple).
CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
Les imatges sempre fan referència a alguna cosa (per exemple, una escultura fa referència a un model real, una fotografia a un paisatge -per exemple-, etc), pel que la relació entre imatge i realitat és mecànica i automàtica (mirem una imatge i la identifiquem amb una realitat -la qual és resultat de la idea que tenim al nostre inconscient-).
Podem analitzar les imatges des d'un punt de vista denotatiu, i des d'un punt de vista connotatiu:
La connotació és l'associació d'una imatge amb els sentiments o la interpretació particular que té cadascú, en funció de les seves experiències, la seva ideologia, etcètera. Per tant, depèn de qui miri la imatge, aquesta tindrà unes connotacions determinades -o unes altres- en funció de la seva visió o percepció subjectiva.
Sobretot, interpretem una imatge des del coneixement o de les emocions: quan veiem una imatge ja conservem relacions emocionals lligades als elements que puguin estar-hi representats.
La denotació és la descripció objectiva de la imatge, (la descripció de la forma: dels elements que hi veiem, del color, la perspectiva, la composició... Per tal de dur-la a terme, hem d'aprendre a mirar i a descriure -amb un lèxic especialitzat (llenguatge visual)- el que veiem.
Però, a més a més, la imatge té una sèrie de característiques determinades:
- Iconicitat / Abstracció
Una imatge abstracta, pel contrari, pretén perdre la semblança amb la realitat. Hi ha, tanmateix, diferents graus d'abstracció (pot aplicar-se una abstracció a partir d'elements reals, a partir de la fragmentació de la imatge...).- Senzillesa / Complexitat
La senzillesa o la complexitat d'una imatge dependrà de l'estructura de la imatge i la quantitat d'elements que contingui: Segons les lleis de la percepció visual, la presència de més de quatre elements en una imatge ens impossibilita tenir una visió clara de la qual a simple cop d'ull. Per tant, una imatge es considera complexa si hi té representats més de quatre elements.
- Monosèmia / polisèmia
Una imatge polisèmica ofereix diferents interpretacions, diferents connotacions -depenent de la cultura, de l'experiència, l'imaginari de cadascú, i molts més factors-. Aquest tret s'utilitza moltíssim en la publicitat (per exemple, la companyia United Colors of Bennetton):En canvi, aquesta segona imatge -monosèmica- no ofereix la possibilitat d'interpretar-hi res. És més aviat una imatge sense un significat concret.
- Estereotip / originalitat
La massificació de les imatges -i la seva massiva expansió- produeix una sèrie d'imatges que, al reiterar uns caràcters X constantment, els converteixen en estereotip i s'estableixen com a normatius o "normals".
En canvi, la originalitat ens sorprèn i ens crida l'atenció.
RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE
Els recursos expressius de la imatge s'apliquen generalment -però no exclusivament- a la publicitat i al màrqueting. Podem distingir-ne quatre dels més habituals:
La metàfora visual substitueix allò que es vol mostrar per alguna cosa que guardi qualsevol tipus de relació amb aquesta.
Ens trobem devanuna metàfora visual, ja que en aquesta imatge s'esta comparant els fogons, vitroceràmica, etc... Per un girasol, el qual els està transmetent que amb aquesta marca d'oli el menjar es mes sà o mes bo.
Mitjançant la comparació s'utilitzen dos elements visuals -ambdós junts a la imatge- per establir semblances o diferències entre ells.
Usem la hipèrbole per a dur a terme una exageració visual d'una imatge, per destacar-la, com a la següent imatge:
En aquesta imatge se'ns mostra una bota, la qual es resistent i forta, tant com per representar-se a sobre d'aquestes dues escavadores.
Pel que fa a la personificació, bàsicament aporta a un objecte una qualitat humana (o d'un ésser viu):
A la imatge en qüestió es personifica a l'os aguantant una llauna de cocacola, amb el missatge: “Always cool”, volen dir que la marca de CocaCola sempre es pren fred, per això ho representen amb un os polar.
FUNCIONS DE LA IMATGE
- Informativa o referencial: Funció d'informar sobre la realitat (com fa el fotoperiodisme) o d'acompanyar un text (referencial) per tal de recolzar-lo.
Aquesta es una imatge clarament referencial, ja que ens mostra una manifestació durant l'onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya.
- Emotiva o expressiva: Imatge que expressa i connota un seguit d'emocions per mitjà del que veiem (generalment, aquestes són imatges de l'imaginari col·lectiu, pel que tenen influència sobre la gran majoria de la gent).
Ens trobem amb una imatge emotiva, en la qual podem veure-hi representats un nedó amb un gos,
fet que provoca un seguir d'emocions sobre la majoria de la gent.
- Poètica o estètica: Pretén impactar l'espectador a nivell formal -visual- utilitzant recursos expressius (els anteriorment esmentats: metàfora, comparació, hipèrbole, etcètera).
La imatge en qüestió té una funció poètica ja que preten impactar l'espectador a nivell visual, en aquest cas amb un missatge clarament feminista "Ni puta ni santa". Aquest missatge, a més, es veu representat sobre el cos nú d'una dona.
- Suggestiva o exhortativa: Intenta convèncer l'espectador per a que faci alguna cosa (per tant, està íntimament relacionada amb la publicitat o campanyes).
Aquesta imatge es clarament suggestiva, ja que es tracta d'un anunci de cervesa, pero hi podem veure representat un cul i l'aparell reproductor masculí a partir de la forma de les cerveses.
CODIS COMUNICATIUS
Els publicistes, comunicadors, cineastes utilitzen uns codis per poder comunicar informació , que son codis visuals i a nosaltres ens arriba questa informaciço sense ser conscients de que hi son.
Per llegir imatges s'ha de tenir amb compte aspectes relacionats amb la percepcio visual (com les que hem vist) i amb els codis comunicatius
S'han de tenir en compte per no tenir errors, per que donen un missatge per que si esta establert a nivell social per exemple q el nivell negre te unes connotacions negatives i nosaltres intentem posar en un anunci que volem suggerir que una cosa esta molt viva i posam molt de color negre, estem creant un error de percepcio pel qui rep aquesta informació.
Els hem de tenir en compte quan creem imatges
- Codi espaial: Aquest codi espacial, quan fem una foto sempre ecollim un camp visual determinat i un punt de vista determinat (enquadrament) per exemple per fer un efecte sorpresa. El codi de com enquadrem una imatge es molt important per poder transmetre un missatge. El fet de no identificar un espai ens pot enganyar sobre alguna cosa. Podem manipular l'imatge utilitzant un codi espaial. Per exemple si fem una fotografia en que l'objectiu esta a baix, donem al personatge fotografiat superioritat.
- Codi gestual: Per fer un análisis d'una imatge es important observar l'actitud o gestualitat de les figures que hi apareixen (rostres, gestos). Té a veure amb el llenguatge subliminal (el que no veiem directament, no som conscients pero el nostre inconscient ho rep).
- Codi luminic: Conisisteix a jugar amb els efectes de llum i la intencitat d'aquesta: Llum natural, artificial, temps d'exposició contret....
CROMATISME
Quan parlem de color, hi ha tres parametres que s'han de tenir en compte a la hora de parlar del color:
- El to: Matis d'un color, el color en sí (blau, vermell...)
- La brillantor: Te a veure amb la lluminositat, intensitat d'un color, més clar o mes fosc, si tira mes a blanc o a negre
- La saturació: Puresa de un color o dissolució d'aquest cap al blanc.
El codi cromatic provoca sempre reaccions inconscients en el receptor.
IMATGE ORIGINAL
RETOC AMB EL PARÀMETRE DE LA BRILLANTOR
RETOC AMB EL PARÀMETRE DEL TO
RETOC AMB EL PARÀMETRE DE SATURACIÓ
- El codi simbòlic: Consisteix en una representació visual d'una persona o d'una cosa entesa com a concepte més ampli que el que pròpiament veiem. Per exemple, un colom blanc el relacionem amb la pau, un cor, amb l'amor, etc...
- Codi gràfic: Aquest codi te a veure amb els instruments tècnics que utilitzem a la hora de elaborar i realitzar un missatge. Són les particularitats formals. Per exemple les textures dins de la mateixa pintura, l'enquadrament en la fotografia..
- Codi de relació: es dona quan observem la disposició dels elements que té la imatge i establim relacions espacials entre ells. Els elements tenen una jerarquia d'ordre visual. Primer veus una imatge, la relaciones amb la següent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada