LA FOTOGRAFÍA

"La fotografía és un sistema de selecció visual. En el fons, tot consisteix en enmarcar una porció del con visual mntre s'està en el lloc apropiat i en el moment apropiar. Com els escacs o l'escriptura, consisteix en escollir entre vàries possibilitats determinades, però en el cas de la fotografia el número de possibilitats no es finit sinò infinit"

La fotografía es una manera de seleccionar la realitat. Quan mirem a través de la camara, básicament  estem seleccionant la realitat, tenim una visió determinada d'una cosa, i donem importancia a allò que fotografiem. Aquesta seleccio que captem ens donara una informacio determinada d'un lloc, un espai, d'alguna cosa. 

Hi ha una serie d'elements que determinen la manera de mostrar les coses a partir d'una seleccio de la realitat:

• Encuadrament : La selecció en sí, consisteix en delimitar en un marc el que volem triar d'aquesta realitat. 

•  Distància amb la que mirem aquell objecte o realitat 

•  Punt de vista des d'on es pren aquesta fotografía. L'imatge es bidimencional, té una posició i punt de vista determinat. 

L'encuadrament té un format determinat, i pot ser horitzontal o vertical o inclinat. Això té unes connotacions comunicatives. El format rectangular horitzontal el fem servir per connotar quietud, i el format vertical força, fermesa, vitalitat. L'inclinat ens connota dinamisme, força, desequilibri.

Quan enquadrem estem seleccionant una realitat dins d'aquest quadre. Aquesta realitat es el camp de visió. Fora del camp, sera tot el que no surti a la imatge pero que s'intueixi. (També s'anomena espai en off) El fora de camp sempre dona referencies i significat al que veiem en el enquadrament i té una funció suggestiva que fa que el fet de seleccionar la realitat, el que veiem o el que no veiem converteixi a la camara o fotograf en un instrument manipulador, ja que moltes vegades podem jugar amb la ment del espectador.

TIPUS DE PLANS

• Pla de tall : mostra un objecte o part d'uun objecte per cridar l'atencio. Es una informacio molt detallada i concreta, de la part d'un personatge, etc... Dona importancia a una part molt petita d'un tot.

• Primerisim primer pla: mostra una part del rostre d'algu, dona dramatisme a alguna situació normalment, transmet intimitat

• Primer pla: Presenta el rostre sencer. Es un pla molt expressiu, es percep si esta rient, esta trist, es el mes utilitzat en els debats televisius, quan parla un personatge en una pelicula... 

• Pla mig: Representa a una persona de cintura cap a dalt

• Pla america o tres quarts: sobretot sensenyava als westerns, per sobre dels genolls, per ensenyar les pistoles 

• Pla sencer: El limit es el personatge de cap a peus ocupant tot l'espai de l'enquadrament.

• Pla de conjunt: Abarca un grup de persones dins d'un espai i ens presenta la relacio d'un personatge amb l'entorn o amb altres personatges 

• Pla general: Situa un personatge en un espai determinat, l'important es el paisatge on estan i que els personatges estan dins d'aquest espai. gran pla general: veiem el paisatge pero les persones queden petites, el pla es molt obert. 

Composició del que veiem dins d'aquets plans o enquadraments: A part de triar el frament de la realitat, l'enquadrament també determina com estaran ordenats els diferents elements d'aquesta realitat. Podem parlar, en funció d'aquesta disposició dels elements dins del marc, de lineas dominants.  Podem parlar de predominancia de lineas corbes o lineas rectes.

També fem referencia en com posem el punt de fuga, es a dir la perspectiva que ens parcara profundidatat.

La imatge que seleccionem amb la fotografia és bidimensional, per tant té una posició i vista concreta.

COMPOSICIÓ:

No existeix cap regla rígida de com s'han de situar els elements en el espai, però segons com estiguin col·locats en l'enquadrament,  podem parlar de composició clàssica quan l'element principal estarà en el centre de la imatge (ja que la tendència que té l'ull humà sempre es dirigeix al centre de un marc).

Després parlarem de la llei de terços on la imatge es divideix en nou parts utilitzant dues línies imaginaries paral·leles i dues línies horitzontals que siguin equidistants entre elles. El que diu aquesta regla és que es recomana utilitzar els punts d'intersecció d'aquestes línies per  distribuir els elements en les escenes.
Quan nosaltres realitzem una imatge és important tenir una referència. Quan aquesta referència es situa a la dreta o a la esquerra. És on se situa el pes de la imatge.

Normalment les imatges han d'estar compensades i han de tenir unes línies dominants , quan hi ha un cert desequilibri es produeix el pes visual o la falta d'aire (espai en la imatge, que normalment, s'encara cap on mira la figura principal).

El punt de vista o angulació és la variació del punt de vista que ens aporta prespectivas diferents d'un mateix element.

• Parlem d'angle frontal qual l'element que captem està de cara.

• Parlem de tres quarts quan presenta l'element principal una mica de costat a la càmera.

• A l'angle lateral l'element central està totalment de costat.

• Parlem d'angle contrapicat quan la perspectiva se situa de baix cap a dalt. Aquest tipus d'angle ajuda a ressaltar  la grandesa d'una cosa o donar importància a un grup de persones.

• A l'angle picat el punt de vista de la càmera estaria a dalt del tot , i seria totalment al contrari, la persona que mira la imatge és superior.

• Parlem de plà cenital quan parlem d'un picat absolut, la càmera està totalment perpendicular a l'objecte que fotografia.

• Al contrari l'angle o plà Nadir, situa la perspectiva de manera contrapicada absolutament.

• L'Angle Aberrant és un angle que varia l'eix de la càmera, l'eix passa de ser de 180º  a ser de 90º o del que es consideri. 

• L'Angle a Ran on la presa de la imatge es fa a ran de terra.

L'ENFOC

Es allo que ens permet veure amb nitidesa i claretat una imatge.

Té a veure amb l'incidesa de la llum, es a dir, que la llum i les gradacions de to quedin definides. La camara fa el mateix que el nostre ull, regula mitjançant uns parametres la nitidesa del que estem veient.

L'ull humà regula sempre l'enfocament, a diferencia de la camara que es pot controlar manualment.

Amb aquest enfoc o desenfoc també es pot jugar. L'enfoc amb la camara pot ser selectiu.

Hi ha una acció anomenada transfocus, que consisteix en el canvi d'enfocament en un mateix pla d'un obecte o personatge, que esta en primer terme i el segon en segon pla, i en la segona imatge al reves.

La il·luminació: 

La intensitat en que incideix la llum afecta al significat de la imatge. Quan volem marcar textures és molt important la llum.
·La llum del mig dia és molt dura, intensa, perpendicular i marca les ombres.·La llum del matí difumina les imatges.·La llum de la tarda vé lateral i crea unes imatges tènues i resalta les textures dels objectes.
Per tant quan fem fotografía ens hem de fixar molt en la meteorología ja que variará la llum.

També podem incidir amb llum artificial al nostre gust.

·En la llum artificial hi ha la llum directa o dura que marca molt les ombres.·La llum plana la conseguir fent difusions de la llum amb aparells o filtres per a que les hombres quedin més suaus.