IMATGE EN MOVIMENT

PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL

Com es fa una producció audiovisual, imatge en moviment?

El primer que hem de tenir per començar qualsevol projecte és una idea, que volem fer. Després haurem de començar a concretar com la durem a terme. I aquest procés és la producció. Hi ha tres fases:

-Preproducció: Es basa a planificar el que farem (planificació), buscar les localitzacions (on ho farem), càsting (quins elements o personatges intervindran), mirarem quina infraestructura tècnica i artística necessitem.

A la preproducció, el primer pas que hem de fer es escriure el que farem (sinopsi). A partir d'una idea generarem un escrit breu que se li diu sinopsi. Aquesta sinopsi ha de contextualitzar l'espai on estem, l'època i els personatges o objectes que seran els protagonistes. La idea es materialitza amb aquesta sinopsi. La sinopsi sintetitza els fets fonamentals de la producció. 

Després hem de detallar pas per pas el que passarà a la producció, i farem el que anomenem el guió literari. Hem de transformar la idea que tenim en imatge i so, explicar en aquest guió que ensenyarem i que escoltarem. Aquest guió literari determinarà l'estètica de la idea que volem explicar. En conclusió, el guió literari és el tractament audiovisual de l'argument, pensar com és veurà un argument. S'estructurara en seqüències numerades en un ordre temporal, des del principi fins al final. Una seqüència és una unitat d'estructura narrativa completa, com un capítol. Comença una acció i fins que no acaba no s'acaba la seqüència. Les indicacions de la seqüència serà les accions dels personatges, l'espai si és interior o exterior i el moment del dia en el qual passa. Haurem d'escriure el que succeïx i el que podrem escoltar. La narració ens ha de permetre imaginar la historia en imatge i so.

Quan tenim el guió literari farem el guió tècnic, que es la transcripció escrita de les imatges i sons tal com els veurem. Al guió tècnic cada seqüència es desglossara en una serie de plans i serà l'eina de treball que tindrà l'equip tècnic i artístic. Aquest guió el fa el director o realitzador. Això es fa en una graella on hi ha les següents indicacions: número de plans, localització posició de la càmera, descripció sintètica de l'acció i la banda sonora, on es dirà si el que sentim es una musica, efecte ambient o de so, diàleg, etc...

Un cop tenim fet el guió tècnic, s'ha de fer el guió gràfic (storyboard) on es representa gràficament la història/guió que s'ha de filmar de manera que el productor pugi treballar en l'ordre que cregui convenient.

Es tracta de dibuixos en forma de vinyeta de les sequències i dels plans.

Aquest guió pot anar sol o al costat del guió tècnic.

És molt útil per a la preproducció per qué dóna les idees de com vol que siguin les coses el director.

Aquest guió il·lustrat s'utilitza molt en produccions curtes com ( anuncis, videoclips, curtmetratges..)

El guió ilustrat son vinyetes on es dibuixen els plans i sequències que estem describint en el guió tècnic i és molt útil en la pre-producció. Tot i que sembla un cómic no ho és, les caracteristiques que ha de tenir són les seguents:

Les vinyetes han de tenir totes la mateixa dimensió i dintre d'aquestes vinyetes només hi pot a haver exclussivament dibuixos, ja que altres informacions que es vulguin donar han d'estar sempre fora de la vinyeta (textos). Els únics simbols que poden tenir els storyboards són flexes que representen el moviment de càmera que es farà. Aquestes vinyetes sempre han d'estar numerades.

Es tracta de la planificació del guió tècnic plasmada en imatges.

Un cop fet el guió literari i el tècnic s'ha de planificar la feina i és on comença la part de producció.

-Producció o rodatge: Posada en escena del que nosaltres hem planificat. A la producció es seguiran les pautes marcades en la planificació. Un cop tinguem tot el material que necessitem gravat, passarem a la tercera fase.

-Post-producció: Bàsicament s'edita la imatge i enregistrament de la fase de rodatge. Aquesta té tres fases: selecció de les imatges que volem posar, el muntatge i la sonorització per poder distribuir i ensenyar.

MONTATGE AUDIOVISUAL

Tot el material que hem gravat durant la producció hem de fer una tria per que el material tingui una continuïtat, el moment del muntatge.

Al principi de la historia la càmera anava filmant amb una càmera fixa com si fos un teatre, no hi havia cap tipus de muntatge. L’imporrtancia complicació del cinema ve quan es comença a fragmentar el discurs narratiu. En aquest moment hem de tenir en compte que el relat que estem explicant tingui una continuïtat visual . Per això, igual que en fotografia, hem de tenir en compte varies coses per que hi hagi una continuïtat visual:

-El moviment de la càmera, la direcció del recorregut que farà la càmera.

-Nivell de la mirada d’aquesta càmera, el que correspon a l’angulació de la càmera

-Dimensió i tipus de pla que tenim, es a dir, l’enquadrament

-Il·luminació

-Situació dels objectes en l’espai on gravem. Pot ser que una escena que passa dos dies després que l’altra es gravi en el mateix dia, per que es grava en un mateix escenari. Però en aquest escenari canviaran els personatges, la vestimenta, ets… i això s’ha de tenir en compte.

Això s’anomena raccord, es a dir, la continuïtat visual.

El muntatge ha de complir 2 coses:

1. Estructurar la narració, es a dir, posar en ordre que hem anat posant a la producció.
2. Ordenar les imatges i els sons.

Dins del muntatge hem de tenir en comte:

-Pla: unitat bàsica narrativa.

-Seqüència: Unitat del relat on hi ha un plantejament, desenvolupament i conclusió. Es pot desenvolupar en 1 o més escenaris.

-Escena: Part del discurs visual que es dona en un sol escenari i no té sentit dramàtic complet. Si tingues sentit dramàtic complet (plantejament, desenvolupament i conclusió)

-Presa: Pla d’enregistrament, fins que s’engega la càmera fins que es para. (La claqueta)

MOVIMENTS DE CÀMERA QUE TENIM

Amb la càmera tenim un enquadrament, angulació, composició, enfocament i il·luminació. A més, amb la imatge en moviment hem de tenir en compte els moviments de càmera.

• Panoràmica. És un moviment de rotació de la càmera mantenint la distància focal constant. La càmera en una panoràmica no es desplaça, només rota sobre el seu eix. Pot ser horitzontal, vertical. Segons la intenció tindrem panoràmica descriptiva (lloc on passarà una seqüencia per situar-nos), de relació(un personatge està parlant amb un altre que no veiem, deixem un i anem a l’altre) de seguiment (un personatge fa un desplaçament i la càmera el segueix)

• Tràveling: on la càmera no rota sinó que es desplaça sencera, amb uns rails com si fos un tren, sobre una grua o qualsevol altre mecanisme. El tràveling pot ser frontal respecte un objecte o persona, lateral ,de seguiment, circular, vertical, qualsevol moviment que ens puguem imaginar.

• “Estericam”. És el moviment lliure. Es tracta que el que grava s’enganxi la càmera per donar estabilitat a la imatge i no vibra com quan la portem a la mà.

• Zoom: La càmera no es desplaça. La lent passa d’una distància focal a una altra.

FASES DEL MUNTATGE

1. Seleccionar les preses, ja que fem varies preses durant la gravació.
2. Decidir la longitud d’aquella presa, per on es tallarà, si respirarà per davant o per darrere, etc... i determinarà el ritme i la durada dels plans.
3. Ordenar i enganxar el material que hem seleccionat
4. Combinar la imatge amb la banda sonora. La banda sonora pot ser el so ambient, diàleg dels personatges, música... 

Antigament, el muntatge era analògic: hi havia un carret o cinta física, que s'havia de revelar. Per tant, el visionat no era instantani. Per fer un muntatge s'havia de tallar físicament la cinta i enganxar-la.  S'usava una moviola.

Actualment hi ha muntatge digital, es pot visionar insinstantàniamentermet guardar molta quantitat d'originals perquè no ocupi lloc físic. 

Els tipus de muntatge responen a una intenció narrativa determinada: 

• Muntatge continu: Volem explicar una història de manera continua, pretenen reconstruir en temps real una acció (no hi ha el·lipsis-salts temporals-). Les seqüències tenen un ordre real. 

• Muntatge discontinu: Hi ha el·lipsis de temps (flaishback, forward) que s'han de fer narrativament comprensibles. 

Dintre del discontinu ens trobem amb:


-Muntatge Paral·lel: Escenes que passen en moments o llocs diferents. 
-Muntatge altern: Les accions es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i al final convergeixen.  (Exemple: dos persones que es lleven al mati i es va mostrant el que fan,.

• Pla seqüència: Pla que es manté tota una seqüència. No hi ha muntatge, ha d'estar molt estudiat per que tal com es grava, així es queda. 

• Muntatge ideològic, intel·lectual o dialèctic: Consisteix en donar o en fer veure una metàfora visual: vol suggerir o remarcar una idea, exposant el fet que està passant comparant-lo amb un altre a nivell metafòric. 

ERRORS DE MUNTATGE

1. Ràcord:
2. Salt d'eix o "crosing line" : Es l'inversió subtada o injustificada de l'angle de visionat que té l'espectador. 

Les transicions s'utilitzen per unir o separar seqüències. La més habitual en el cine es la fosa a negre o a blanc o la fosa encadenada (d'un fons negre a una imatge, o amb el blanc ; o d'una imatge a una altre) .